{"id":670,"date":"2023-10-18T11:42:50","date_gmt":"2023-10-18T09:42:50","guid":{"rendered":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/?page_id=670"},"modified":"2025-02-10T18:59:19","modified_gmt":"2025-02-10T16:59:19","slug":"1-10-3-llistant-i-canviant-processos-amb-top","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/1-10-3-llistant-i-canviant-processos-amb-top\/","title":{"rendered":"1.10.3. Llistant i canviant processos amb top<\/em>"},"content":{"rendered":"

L\u2019ordre top<\/code> proporciona una forma orientada a la pantalla de mostrar els processos que s\u2019estan executant en el seu sistema. Amb top<\/code>, per defecte, es mostren els processos en funci\u00f3 del temps de CPU que estan consumint actualment. Tanmateix, tamb\u00e9 es poden ordenar per altres columnes. D\u2019altra banda, si s\u2019identifica un proc\u00e9s problem\u00e0tic, tamb\u00e9 es pot fer servir top<\/code> per matar (acabar completament, en angl\u00e8s kill<\/em>) o renice<\/code> (en catal\u00e0, re-prioritzar<\/em>) aquest proc\u00e9s. Si desitja poder matar o renice<\/code> processos, s’ha d\u2019executar top<\/code> com a usuari root<\/em>. Si nom\u00e9s desitja mostrar processos, i possiblement matar o canviar els seus propis processos, es pot fer com a usuari regular.<\/p>\n

La figura 4 mostra un exemple de la finestra top<\/code>. La informaci\u00f3 general sobre el sistema apareix a la part superior de la sortida de top<\/code>, seguida d\u2019informaci\u00f3 sobre cada proc\u00e9s en execuci\u00f3. A la part superior, es pot veure quant temps ha estat actiu el sistema, quants usuaris estan actualment connectats al sistema i quanta demanda hi ha hagut en el sistema en els \u00faltims 1, 5 i 10 minuts. Una altra informaci\u00f3 general inclou quants processos (tasques) s\u2019estan executant actualment, quanta CPU s\u2019est\u00e0 utilitzant i quanta mem\u00f2ria RAM i swap<\/em> estan disponibles i s\u2019estan utilitzant. Despr\u00e9s de la informaci\u00f3 general, hi ha llistats de cada proc\u00e9s, ordenats pel percentatge de la CPU que s’est\u00e0 utilitzant en cada proc\u00e9s. Tota aquesta informaci\u00f3 es torna a mostrar cada 5 segons, aquest temps est\u00e0 definit de forma predeterminada.<\/p>\n

\"\"
Figura 4. Imatge de la pantalla en executar l\u2019ordre top<\/code>.<\/figcaption><\/figure>\n

La seg\u00fcent llista inclou accions que es poden realitzar quan s\u2019est\u00e0 executant top<\/em> per mostrar informaci\u00f3 de diferents formes i modificar processos en execuci\u00f3:<\/p>\n

    \n
  • Pressioneu h<\/em> per veure les opcions d\u2019ajuda, i despr\u00e9s pressioni qualsevol tecla per tornar a la pantalla top<\/code>.<\/li>\n
  • Pressioneu M<\/em> per ordenar per \u00fas de mem\u00f2ria en lloc de CPU, i despr\u00e9s pressioneu P<\/em> per tornar a ordenar per CPU.<\/li>\n
  • Pressioneu el n\u00famero 1 per alternar entre mostrar l\u2019\u00fas de la CPU de totes les CPU, si t\u00e9 m\u00e9s d\u2019una CPU en el seu sistema.<\/li>\n
  • Pressioneu R<\/em> per ordenar la seva sortida en ordre invers.<\/li>\n
  • Pressioneu u<\/em> i afegiu un nom d\u2019usuari per mostrar nom\u00e9s els processos d\u2019un usuari en particular.<\/li>\n<\/ul>\n

    Una pr\u00e0ctica comuna \u00e9s utilitzar top<\/code> per trobar processos que estiguin consumint massa mem\u00f2ria o pot\u00e8ncia de processament i despr\u00e9s actuar sobre aquests processos d\u2019alguna manera. Un proc\u00e9s que consumeix massa mem\u00f2ria pot ser matat, o un proc\u00e9s que consumeix massa CPU pot ser renice<\/code> per donar-li menys prioritat als processadors.<\/p>\n

      \n
    • Matar un proc\u00e9s: preneu nota de l\u2019ID de proc\u00e9s del proc\u00e9s que es desitja matar i pressioneu k<\/em>. Escriviu 15 per acabar de manera neta o 9 per matar el proc\u00e9s directament. Des del terminal tamb\u00e9 es poden matar processos.<\/li>\n<\/ul>\n
      $ kill 2277<\/pre>\n
      $ kill -15 2277<\/pre>\n
      $ kill -SIGKILL 2277\r\n<\/pre>\n
      Quan el kernel<\/em> de Gnu\/Linux intenta decidir quins processos en execuci\u00f3 tenen acc\u00e9s a les CPUs del sistema, una de les coses que t\u00e9 en compte \u00e9s el valor nice<\/em> establert en el proc\u00e9s. Cada proc\u00e9s en execuci\u00f3 en el sistema t\u00e9 un valor entre<\/em> -20 i 19. De manera predeterminada, el valor nice<\/em> s\u2019estableix en 0. Aqu\u00ed hi ha algunes dades sobre els valors nice<\/em>:<\/p>\n
        \n
      • Com m\u00e9s baix sigui el valor nice<\/em>, m\u00e9s acc\u00e9s a les CPUs tindr\u00e0 el proc\u00e9s.<\/li>\n
      • L\u2019usuari root<\/em> pot establir el valor nice<\/em> en qualsevol proc\u00e9s en qualsevol valor v\u00e0lid, cap amunt o cap avall.<\/li>\n
      • Un usuari est\u00e0ndard<\/em> nom\u00e9s pot establir el valor nice<\/em> en els propis processos de l\u2019usuari, nom\u00e9s poden ser positius i el nou valor de nice<\/em> sempre ha de ser major, no menor, al predeterminat.<\/li>\n<\/ul>\n
        Si tornem a executar l\u2019ordre top<\/code>,<\/p>\n
          \n
        • Renice<\/code> un proc\u00e9s: preneu nota de l\u2019ID de proc\u00e9s del proc\u00e9s que es desitja renice<\/code> i pressioneu r<\/em>. Quan aparegui el missatge \u00abPID to renice:\u00bb, escriviu l\u2019ID del proc\u00e9s que es desitja renicejar<\/em>. Quan es demani \u00abRenice PID to value:\u00bb, escriviu un n\u00famero del 0 al 20. Des del terminal es poden nice\/renice<\/em> diferents processos (en aquest cas el realitza root<\/em>).<\/li>\n<\/ul>\n
          # $ nice +5 GekoMain &<\/pre>\n
          # $ renice -n -5 2243<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
          L\u2019ordre top proporciona una forma orientada a la pantalla de mostrar els processos que s\u2019estan executant en el seu sistema. Amb top, per defecte, es mostren els processos en funci\u00f3 del temps de CPU que estan consumint actualment. Tanmateix, tamb\u00e9 es poden ordenar per altres columnes. D\u2019altra banda, si s\u2019identifica un proc\u00e9s problem\u00e0tic, tamb\u00e9 es […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/670"}],"collection":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=670"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/670\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1246,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/670\/revisions\/1246"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}