{"id":564,"date":"2023-10-10T13:19:15","date_gmt":"2023-10-10T11:19:15","guid":{"rendered":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/?page_id=564"},"modified":"2024-03-01T10:30:02","modified_gmt":"2024-03-01T08:30:02","slug":"1-1-arquitectura-dun-ordinador","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/1-1-arquitectura-dun-ordinador\/","title":{"rendered":"1.1. Arquitectura d\u2019un ordinador"},"content":{"rendered":"<p>Un ordinador \u00e9s una m\u00e0quina electr\u00f2nica que \u00e9s capa\u00e7 de processar i emmagatzemar informaci\u00f3. John Eckert i John Mauchly van presentar a Filad\u00e8lfia el 15 de febrer de 1946 l\u2019Electronic Numerical Integrator And Calculator (ENIAC), el que es considera el primer ordinador de prop\u00f2sit general de la hist\u00f2ria. Aquesta m\u00e0quina de trenta tones, que ocupava un pis complet de l\u2019Escola Moore d\u2019Enginyeria El\u00e8ctrica (Universitat de Pensilv\u00e0nia), resolia en una sola hora el mateix nombre de c\u00e0lculs de traject\u00f2ries bal\u00edstiques que dos-cents especialistes en dos mesos. Des d\u2019aquest primer model fins a l\u2019aparici\u00f3 dels microprocessadors d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 (integrats en tel\u00e8fons m\u00f2bils i electrodom\u00e8stics), el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic ha estat incre\u00efblement velo\u00e7.<\/p>\n<p>Els ordinadors, per poder manipular dades, fer c\u00e0lculs o executar tasques preestablertes, requereixen d\u2019uns components b\u00e0sics llistats a continuaci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li>La unitat central de processament (en angl\u00e8s, Central Processing Unit o CPU). El \u00abcervell\u00bb de l\u2019ordinador, el qual executa els processos i c\u00e0lculs.<\/li>\n<li>La mem\u00f2ria central (en angl\u00e8s, Random Access Memory o RAM). La mem\u00f2ria de l\u2019ordinador \u00e9s un dispositiu d\u2019emmagatzemament temporal d\u2019informaci\u00f3 cont\u00ednuament modificada per les operacions realitzades a la CPU. Programes i dades s\u2019han de carregar pr\u00e8viament en la mem\u00f2ria, i llavors s\u00f3n transferits al processador per a la seva execuci\u00f3.<\/li>\n<li>Disc dur. Emmagatzematge estable de la informaci\u00f3. Actualment, hi ha dos tipus de discos:<em> hard drive<\/em> (HDD) o <em>solid-state drive<\/em> (SSD).<\/li>\n<li>Dispositius d\u2019entrada i sortida (I\/O). Els dispositius d\u2019entrada permeten la introducci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 o ordres a l\u2019ordinador (teclat, ratol\u00ed, etc.), mentre que els dispositius de sortida proporcionen els resultats a l\u2019usuari (pantalla, impressora, etc.).<\/li>\n<li>Els perif\u00e8rics. S\u00f3n dispositius que milloren la funcionalitat dels ordinadors (discos durs, llapis de mem\u00f2ria o targetes de xarxa).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per poder fer que els ordinadors duguin a terme les tasques que els encomanem, necessitem poder crear programes (<em>software<\/em>) amb les instruccions exactes que volem executar. Els ordinadors no s\u00f3n capa\u00e7os de processar llenguatge natural com nosaltres, el seu llenguatge \u00e9s binari (Veritable o Fals, Obert o Apagat, 0 o 1). Aix\u00f2 \u00e9s a causa de l\u2019arquitectura dels ordinadors, que est\u00e0 formada per milers o milions de transistors que individualment es poden encendre o apagar. Els transistors poden estar en estat actiu si una petita quantitat de corrent passa a trav\u00e9s seu (1) o, si no hi ha corrent, el transistor est\u00e0 en estat 0. A partir d\u2019aquests dos estats es pot generar un llenguatge completament nou.<\/p>\n<p class=\"p1\"><div class=\"featured featured-grey\"><p>A -&gt; 01000001<br \/>\nB -&gt; 01000010<br \/>\nC -&gt; 01000011<\/p>\n<\/div><\/p>\n<p>Per poder comunicar les ordres que volem executar als ordinadors utilitzarem els llenguatges de programaci\u00f3, que transformaran les nostres instruccions en codi binari per poder-les processar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un ordinador \u00e9s una m\u00e0quina electr\u00f2nica que \u00e9s capa\u00e7 de processar i emmagatzemar informaci\u00f3. John Eckert i John Mauchly van presentar a Filad\u00e8lfia el 15 de febrer de 1946 l\u2019Electronic Numerical Integrator And Calculator (ENIAC), el que es considera el primer ordinador de prop\u00f2sit general de la hist\u00f2ria. Aquesta m\u00e0quina de trenta tones, que ocupava [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/564"}],"collection":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=564"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1016,"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/564\/revisions\/1016"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/eines-informatiques.recursos.uoc.edu\/introduccion-a-los-entornos-de-trabajo-gnu-linux\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}