1. Introducció als entorns de treball UNIX

1.8. Gestió bàsica de fitxers

1.8.1. Introducció

En aquesta secció, aprendrem els conceptes bàsics per moure’ns pel sistema. Moltes tasques depenen de poder arribar a referenciar la ubicació correcta en el sistema. Com a tal, aquest coneixement forma la base per poder treballar eficaçment a Gnu/Linux. Assegureu-vos d’entendre-ho bé. Si desitgeu seguir-los, inicieu sessió i obriu un terminal. La taula 3 mostra les ordres per crear i utilitzar arxius i directoris.

Taula 3. Ordres per gestionar arxius i directoris.

Ordre Resultat
cd (change directory) Canviar un altre directori
pwd (print working directory) Imprimir el nom de l’actual directori de treball
mkdir (make directory) Crear un directori
rmdir (remove directory) Eliminar un directori buit
rm -r (remove) Eliminar el contingut d’un directori no buit
rm (remove) Eliminar fitxers
chmod (change file mode) Canviar els permisos d’un fitxer o directori
ls (list) Llistar el contingut d’un directori
cp (copy) Copiar un arxiu
mv (move) Moure un fitxer

Font: elaboració pròpia.

Quan inicieu sessió en un sistema Gnu/Linux i obriu un terminal, directament, us trobareu al directori d’inici (abreviat també amb el símbol ∼). Depenent de la instal·lació, aquest directori acostuma a emmagatzemar-se al seu nom en un subdirectori de la carpeta /home/. Per certificar en cada moment en quin lloc del path de directoris ens trobem, podem fer servir l’ordre pwd (en anglès, print working directory).

Una de les ordres més bàsiques que s’utilitza al terminal és cd. L’ordre cd es pot fer servir sense opcions (per portar-lo al seu directori d’inici) o amb paths absoluts o relatius. Considereu les següents ordres:

$ cd /usr/lib/
$ pwd
/usr/lib
$ cd gcc
/usr/lib/gcc
$ cd
$ pwd
/home/student

L’opció /usr/bin representa el path absolut a un directori en el sistema. Atès que comença amb una barra diagonal (/), aquest path indica al terminal que comenci a l’arrel del sistema d’arxius i el porti al directori lib que es troba al directori usr. L’opció gcc de l’ordre cd indica que s’ha de buscar un directori anomenat gcc que és relatiu al directori actual. Per tant, això fa que /usr/lib/gcc sigui el seu nou directori. Després d’això, es torna al directori d’inici només d’escriure cd. Si alguna vegada us pregunteu on us trobeu en el sistema d’arxius, l’ordre pwd us ho mostrarà.

Els següents passos us guiaran a través del procés de creació de directoris dins del vostre directori d’inici i com us podeu moure entre ells, amb una menció sobre com establir els permisos apropiats dels arxius. Us recomano que executeu totes les ordres que estan escrites.

  1. Aneu al vostre directori d’inici. Per fer això, simplement escriviu cd en un terminal i pressioneu enter.
  2. Per assegurar-vos que esteu en el vostre directori d’inici, escriviu pwd.
$ pwd
/home/student
  1. Creeu un nou directori anomenat testHIB en el vostre directori d’inici,
$ mkdir testHIB
  1. Verifiqueu els permisos del directori:
$ ls -ld testHIB

drwxrwxr-x 2 student student 4096 Apr 19 18:06 testHIB/

Aquesta llista mostra que testHIB és un directori (d). La d va seguida dels permisos (rwxr-xr-x), els quals s’expliquen més endavant a la secció «Entenent els permisos i la propietat dels arxius». La resta de la informació indica el propietari (student), el grup (student) i la data en què els arxius en el directori van ser modificats per última vegada.

  1. Escriu $ chmod 700 testHIB

Aquest pas canvia els permisos del directori perquè hi tingueu accés complet i ningú més hi tingui accés (els nous permisos s’han de llegir rwx------).

  1. Feu que el directori de prova sigui el seu directori actual:
$ cd testHIB

$ pwd
/home/student/testHIB

Podeu crear arxius i directoris en el directori de prova juntament amb les descripcions en la resta d’aquest capítol. Quan necessiteu identificar el vostre directori d’inici en una línia d’ordre de shell, podeu fer servir el següent:

  • $HOME Aquesta variable d’entorn emmagatzema el nom del teu directori d’inici.
  • ~ Representa el teu directori d’inici en la línia d’ordre. També podeu fer servir l’accent per identificar el directori d’inici d’una altra persona.

Altres formes especials d’identificar directoris a la shell es descriuen a continuació, amb exemples.

  • . Un sol punt (.) es refereix al directori actual.
  • .. Dos punts (..) es refereixen a un directori directament damunt del directori actual.
  • $PWD Aquesta variable d’entorn es refereix al directori de treball actual.
$ pwd
/home/student
$ cp file01 ../file02
$ cd ..
$ pwd
/home
$ mv file02 ./student
$ cp file01 /home/student
$ cd ~
$ pwd
/home/student

Escriure paths es pot tornar tediós. La línia d’ordres té un petit mecanisme que ens ajuda en aquest aspecte. Es diu Autocompletat del tabulador.

Quan comenceu a escriure un path (en qualsevol lloc de la línia d’ordres), podeu pressionar la tecla tab al teu teclat en qualsevol moment, cosa que invocarà una acció d’autocompletat. Si no succeeix res, això significa que hi ha diverses possibilitats. Si pressioneu tab, us mostrarà aquestes possibilitats. Després podeu continuar escrivint, pressionar novament tab, i tornarà a intentar autocompletar per a vosaltres. És una mica difícil de demostrar aquí, per la qual cosa probablement serà millor si ho intenteu vosaltres mateixos.