1.14. Definició de noves ordres
Durant aquest mòdul, hem observat que les ordres del terminal compten amb un ampli nombre d’opcions que permeten múltiples combinacions i és comprensible que cada usuari habitualment utilitzi només un petit conjunt d’aquestes possibilitats de configuració. Donat aquesta particularitat, l’intèrpret d’ordres permet definir noves ordres basades en determinades combinacions d’ordres i opcions que l’usuari requereix amb freqüència. L’ordre alias
implementa aquest mecanisme, associant un nou nom d’ordre a una seqüència d’ordres i opcions prefixades.
Per crear un àlies, fa servir l’ordre alias
amb el nom apropiat. Sense arguments, aquest llistarà tots els àlies definits fins aquell moment. Mentre estàs a la shell, pots comprovar quins àlies estan establerts escrivint l’ordre alias
. Per crear un àlies, dona un nom, seguit de = i després l’ordre a ser àlies entre cometes simples. No hi ha d’haver espais al voltant de l’operador =
. Fes servir l’ordre type
nom per comprovar si aquest nom ja està sent utilitzat per una altra ordre. A continuació, alguns exemples:
$ type p
bash: type: p: not found
$ alias p='pwd'
$ p
/home/student/HIB
En aquest exemple s’ha habilitat la lletra p a l’ordre pwd
.
$ alias pl='pwd ; ls –CF'
$ alias rm='rm -i'
En el primer exemple, les lletres pl
s’assignen per executar l’ordre pwd
i, a continuació, s’executa l’ordre ls -CF
amb el que primer s’imprimeix el directori de treball actual i llista el seu contingut en forma de columna. El segon exemple executa l’ordre rm
amb l’opció -i
cada vegada que escrius rm
(aquest és un àlies que sovint s’estableix automàticament per a l’usuari root. En lloc de simplement eliminar arxius, se’t demanarà confirmació per a cada eliminació individual d’arxiu. Això evita que eliminin automàticament tots els arxius d’un directori en escriure accidentalment alguna cosa com rm *
.)
Si vols eliminar un àlies, escriu unalias
, lletres que defineixen l’àlies (recorda que, si l’àlies està configurat en un arxiu de configuració, s’establirà de nou quan obris una altra shell).
$ unalias p pl
$ . .bashrc
$ type p pl
bash: type: p: not found bash: type: pl: not found
Si desitges guardar una llista personal d’àlies de forma permanent, pots escriure’ls a l’arxiu $HOME/.bash_aliases, que és un dels arxius de configuració de l’entorn que els usuaris avançats de Gnu/Linux guarden en el seu directori $HOME (/home/student).
Cada vegada que iniciïs la teva màquina o estableixis una sessió remota, l’arxiu es llegirà en memòria, cosa que permetrà que els àlies s’integrin a l’entorn.
L’arxiu $HOME/.bash_aliases és utilitzat pels arxius de configuració $HOME/.bashrc a la màquina local, i $HOME/.bash_profile quan s’estableix una sessió remota a través de SSH. En la secció d’administració bàsica d’un sistema Gnu/Linux, aprofundirem en l’ús d’aquests arxius (apartat 1.16).
Com a exercici, et suggereixo que busquis i llegeixis aquests arxius. Et comunico que necessites utilitzar l’ordre ls -a per veure’ls, ja que el nom d’arxiu està precedit per un punt per ocultar-los d’una crida de ls estàndard.