1. Introducció als entorns de treball UNIX

1.14. Definició de noves ordres

Durant aquest mòdul, hem observat que les ordres del terminal compten amb un ampli nombre d’opcions que permeten múltiples combinacions i és comprensible que cada usuari habitualment utilitzi només un petit conjunt d’aquestes possibilitats de configuració. Donat aquesta particularitat, l’intèrpret d’ordres permet definir noves ordres basades en determinades combinacions d’ordres i opcions que l’usuari requereix amb freqüència. L’ordre alias implementa aquest mecanisme, associant un nou nom d’ordre a una seqüència d’ordres i opcions prefixades.

Per crear un àlies, fa servir l’ordre alias amb el nom apropiat. Sense arguments, aquest llistarà tots els àlies definits fins aquell moment. Mentre estàs a la shell, pots comprovar quins àlies estan establerts escrivint l’ordre alias. Per crear un àlies, dona un nom, seguit de = i després l’ordre a ser àlies entre cometes simples. No hi ha d’haver espais al voltant de l’operador =. Fes servir l’ordre type nom per comprovar si aquest nom ja està sent utilitzat per una altra ordre. A continuació, alguns exemples:

$ type p
bash: type: p: not found
 $ alias p='pwd'
$ p
/home/student/HIB

En aquest exemple s’ha habilitat la lletra p a l’ordre pwd.

$ alias pl='pwd ; ls –CF'
$ alias rm='rm -i'

En el primer exemple, les lletres pl s’assignen per executar l’ordre pwd i, a continuació, s’executa l’ordre ls -CF amb el que primer s’imprimeix el directori de treball actual i llista el seu contingut en forma de columna. El segon exemple executa l’ordre rm amb l’opció -i cada vegada que escrius rm (aquest és un àlies que sovint s’estableix automàticament per a l’usuari root. En lloc de simplement eliminar arxius, se’t demanarà confirmació per a cada eliminació individual d’arxiu. Això evita que eliminin automàticament tots els arxius d’un directori en escriure accidentalment alguna cosa com rm *.)

Si vols eliminar un àlies, escriu unalias, lletres que defineixen l’àlies (recorda que, si l’àlies està configurat en un arxiu de configuració, s’establirà de nou quan obris una altra shell).

$ unalias p pl
$ . .bashrc
$ type p pl
bash: type: p: not found

bash: type: pl: not found

Si desitges guardar una llista personal d’àlies de forma permanent, pots escriure’ls a l’arxiu $HOME/.bash_aliases, que és un dels arxius de configuració de l’entorn que els usuaris avançats de Gnu/Linux guarden en el seu directori $HOME (/home/student).

Cada vegada que iniciïs la teva màquina o estableixis una sessió remota, l’arxiu es llegirà en memòria, cosa que permetrà que els àlies s’integrin a l’entorn.

L’arxiu $HOME/.bash_aliases és utilitzat pels arxius de configuració $HOME/.bashrc a la màquina local, i $HOME/.bash_profile quan s’estableix una sessió remota a través de SSH. En la secció d’administració bàsica d’un sistema Gnu/Linux, aprofundirem en l’ús d’aquests arxius (apartat 1.16).

Com a exercici, et suggereixo que busquis i llegeixis aquests arxius. Et comunico que necessites utilitzar l’ordre ls -a per veure’ls, ja que el nom d’arxiu està precedit per un punt per ocultar-los d’una crida de ls estàndard.